Europees

Ha començat una nova campanya electoral i els partits polítics desenvolupen la seva estratègia per aconseguir una petita quantitat de vots, que són susceptibles de atreure durant la campanya. Cada vegada l’estratègia ha de ser més radical, per aconseguir a la petita porció de votants indecisos.
En aquestes eleccions el gran enemic sense cap mena de dubte és l’abstenció .
Ja he parlat en algun escrit sobre el tema de l’abstenció i la seva importància, que suposa per a una part de ciutadans un allunyament de la política, per aquest motiu aquest tema és de gran transcendència.
Existeix una abstenció estructural que va creixent i que hem de començar ja a treballar per combatre-la . Aquest tipus d’abstenció, necessita reformes del sistema electoral i s’han de començar a debatre els canvis necessaris per combatre-la.
En aquests comicis , a sobre tenim una abstenció conjuntural, pròpia de les europees , en quan es veuen molt llunyanes i que tenen poc a veure amb nosaltres .
Aquí hi ha un altre tema de debat , cada vegada hauríem de ser més Europa. Hem constatat amb el creixement econòmic dels últims anys, que això d’Europa ens interessa, però en el dia a dia som cada vegada més localistes. Fins i tot en la pressa de decisions, com està passant amb les ajudes al sector de l’automòbil.
Per altre part el parlament Europeu està dominat per la dreta. En un moment econòmic difícil hi ha una sensació molt general de que són necessàries polítiques progressistes de tall Keynesià , per sortir de la crisi potenciant la despesa pública . A la vegada molts sectors , estan demanant un control efectiu de l’economia per part de l’estat .
Amb aquest panorama és necessària una victòria de les forces d’esquerres el proper dia 7, per continuar construint una Europa social, una Europa sense desigualtats socials . De tot això els socialistes som fermes defensors .
El model social Europeu que els socialistes defensem, és un model on les desigualtats socials, poc a poc vagin disminuint. Aquest model ha donat com a resultat fins ara, que el 1% de la població Europea té el 2% de la riquesa. En Estats Units el 1% de la població controla el 7`3% de la riquesa .
Per tant hi ha una superioritat moral i social del sistema Europeu. A més la crisi econòmica demana mesures per superar-la, de tall progressista.
Estem posicionats,ens juguem molts anys de construcció d’un estat de benestar . Aquesta crisi demostra que teníem raó els que crèiem en una economia de mercat, però controlada i supeditada al poder polític. És el moment de lluitar amb el nostre vot per no perdre ni una de les conquestes socials aconseguides des de la fi de la segona guerra mundial.

ESTADO SOCIAL

El gran crecimiento económico del mundo occidental de los últimos años, estaba generando un estado de opinión en el cual la política se había convertido en algo secundario, lo importante era la productividad y la eficacia. La sensación, o al menos como la percibía yo, era que el “fin de la historia” había calado hondo.
Creo que la generalización social del bienestar, llevó a una relajación de la reivindicación política ; la sociedad poco a poco se fue volviendo más egoísta. Lo personal fue ganando terreno a lo social, lo particular a lo común.
Esto generó un ambiente en el cual parecía que todos los partidos competían en el mismo campo de juego, un capitalismo incuestionable, al cual dependiendo de la ideología se le ponían algunos matices. Por supuesto, no se cuestionaba la base.
El mensaje de que la desigualdad social es natural, a “quien Dios se la de San Pedro se la bendiga”, se ha ido imponiendo. Todo por la eficacia y la productividad. El mensaje político, paulatinamente ha sido arrinconado. Palabras como solidaridad o conciencia social han perdido significado, no eran necesarias en el mejor de los mundos posibles. Las bolsas de pobreza quedaban en muchos casos lejos, y la miseria cercana siempre era por culpa del individuo.
Creo que esta teoría imperante que ha ido creciendo, desde un egoísmo personalista y nada solidario, tiene ahora una oportunidad de ser contrarrestada. Esta crisis volverá a poner sobre la mesa la importancia de palabras como solidaridad o estado social. Ahora tenemos la posibilidad de hacer resurgir movimientos sociales, de demostrar que desde el estado se puede ayudar al individuo, y que desde posturas individualistas y egoístas es difícil salir de la crisis. Se necesita la ayuda de todos y un estado fuerte capaz de distribuir la riqueza y ayudar al más débil.
Como ha dicho Zapatero, la respuesta socialista a la crisis debe ser más cohesión social. No podemos salir de esta difícil situación económica solo a costa de una parte de la sociedad. No tiene sentido para un socialista una salida de la crisis a costa de unos pocos y de más desigualdad social.